Si he de resumir en una frase com avaluo el meu pas
per aquesta asignatura, el quedo amb la cèlebre “Tan sols sé que no sé res”, de Sócrates. En avaluar la segona
activitat ja us vaig dir que havia passat de les certeses a la incerteses, i
més o menys continuo en el mateix lloc: em sento una mica atabalada per tanta
tecnologia, com si m’estessin empenyent per tal que vagi més ràpid del que puc
anar. Si me permeteu fer una mica de broma, qui teniu una vinyeta que m'ha fet molta gràcia i que reflecteix com em sento a vegades en relació a les TIC i a les xarxes socials en particular.
He de
reconèixer, però, que fins i tot del caos en surt algun fruit, i m’he arribat a
engrescar amb el tema dels mapes conceptuals. Fins i tot em vaig animar a
conèixer un nou programa per a fer mapes mentals, com és el Prezi (vaig recomanar-lo al fórum de
NTICEDU i torno a fer-ho aquí, serveix per fer presentacions i quedar com un
expert!).
I és que ens hem de reciclar! Per segona vegada utilitzaré
una frase de Toffler “Els
analfabets del segle XXI no seran aquells que no sàpiguen llegir i escriure,
sinó aquells que no sàpiguen aprendre, reaprendre i desaprendre”.
L’aprenentatge
cooperatiu i les eines 2.0 han estat les principals fites del meu projecte, i
també són objectius essencials en l’assignatura que ara ens ocupa.
Segueixo dient que m’ha
costat més comprendre les instruccions de les pacs i aclarir exactament
quan, on, com compartir cada document, que no pas assolir els continguts dels
materials. Imagino que forma part dels objectius de l’assignatura, ja que les
dificultats ens fan créixer, més que no pas que el vent bufi a favor, però un
excés de confusió, i més si és intencionada, pot generar moments de desmotivació
i de desorientació. A mi m’agrada saber què faig i per què ho faig, i en
algunes tasques m’ha costat veure-li la utilitat i el destí final.
Ara bé, tot i les
dificultats, puc valorar moltes de les coses que he après:
-
Conceptes:
l’argumentació on-line, el modelatge, els corrents CTS, eines web 2.0.
- Procediments: fer el blog, emprar el cmap tools,
aprofundir en certes eines del campus uoc, google apps.
- Actituds: més obertura a la representació de mapes
mentals, actitud 2.0 (compartir, cocrear, col·laborar).
I una reflexió final
per acabar la valoració: la realitat és sovint caòtica. Practicar o simular la resolució
de problemes reals és un bon exercici per entrenar estratègies útils per a la
nostra vida professional, i és la millor manera d’assolir un aprenentatge
significatiu.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada